En aquest apartat donarem indicacions sobre els criteris i eines referents a la propietat intel·lectual i les llicències lliures. Per elaborar el següent resum ens hem basat en les explicacions prèviament confeccionades per iniciatives amigues com la Muestra de cine de Lavapiés o la pròpia organització Creative Commons

PROPIETAT INTEL·LECTUAL I LLICÈNCIES

La propietat intel·lectual d’una obra correspon a l’autor/a pel sol fet de la seva creació. En matèria de drets d’autor es solen distingir:
Drets morals: són aquells lligats a l’autor de manera permanent i són irrenunciables i imprescindibles
Drets patrimonials: són aquells que permeten de manera exclusiva l’explotació de l’obra fins a un plaç determinat després de la mort de l’últim dels seus autors. Posteriorment passen a formar part del domini públic, podent qualsevol persona explotar l’obra.

Mecanismes de protecció
El registre de l’obra serveix com a prova davant possibles plagis o usos indeguts d’aquesta, i no és obligatòria per a l’autor. Per registrar es pot acudir al Registro de la Propiedad Intelectual o bé fer un registre online basat en la figura dels tercers de confiança. Per a això existeixen plataformes a Internet com ColorIURIS o Safe Creative.

Llicències per una obra
Una llicència és una declaració contractual per la qual atorguem a tercers el dret a utilitzar la nostra obra sota les condicions que lliurement decidim i on manifestem els usos que poden fer d’aquesta. Podríem dir que, durant el segle passat, la gestió dels drets d’autor ha estat una moneda de doble cara: el copyriht i el Domini Públic.

Copyright (tots els drets reservats): els drets d’explotació estan reservats pel posseïdor dels drets patrimonials i, per tant, impedeix que les obres siguin reproduïdes, transformades o publicades per tercers sense obtenir prèviament permís explícit i per escrit dels titulars.

Domini públic (ningun dret reservat): quan els drets patrimonials han expirat. Això succeeix habitualment transcorregut un plaç des de la mort de l’autor. Si un autor decideix revertir al domini públic tots els drets patrimonials és que permet copiar, modificar, distribuir i utilitzar l’obra com els demés vulguin.

Des de finals del segle passat i fins a un present vinculat a la digitalització de la cultura, s’han desenvolupat altres llicències que anomenarem lliures o semilliures, que afegeixen noves possibilitats entre aquelles dues cares ja preexistents.

Semilliures: Alguns drets reservats. No es permeten certs usos: obres derivades, comercials, o els que decidim.

Lliures o copyleft: Es permet l’ús, còpia, modificació i redistribució però exigint els mateixos drets en les obres derivades. La definició més exacta la pots llegir a freedomdefined.org

LLICÈNCIES CREATIVE COMMONS

Dins les llicències lliures o semilliures les més estandarditzades i esteses són les llicències Creative Commons. Aquestes són més flexibles que el Copyright, doncs estan pensades especialment pel moment digital que estem vivint.
L’autor determina els usos de la seva obra, permetent una major flexibilitat necessària per una major difusió a la xarxa. Gràcies a aquestes llicències, ha estat possible l’aparició de nous models de producció i distribució cinematogràfiques, on l’autor i l’audiència cobren protagonisme en reduir-se els intermediaris.

ELS DRETS
Els drets que l’autor es pot reservar són:


Reconeixement (Attibution)
: En qualsevol explotació farà falta reconèixer l’autoria

No comercial (Non commercial): L’explotació de l’obra queda limitada a usos no comercials

Sin obras derivadas (No derivative works): L’autorització no inclou poder crear una obra derivada

Compatir igual (Share Alike): L’explotació autoritzada inclou la creació d’obres derivades sempre que aquestes mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades

 

LES LLICÈNCIES POSSIBLES

Entenent els drets que volem i podem cedir a la comunitat i combinant-los de diverses maneres escollim quina de les sis tipologies de llicència CC volem aplicar a l’obra.

Reconeixement (by): Es permet qualsevol explotació de l’obra, inclosa la finalitat comercial, així com la creació d’obres derivades, la distribució de les quals també es permet sense ninguna restricció.

Reconeixement – no comercial (by-nc): Es permet la generació d’obres derivades sempre i quan no se’n faci un ús comercial*. Tampoc es pot utilitzar l’obra original amb finalitats comercials.
*En cas de voler fer-ne un ús comercial cal prèviament haver arribat a un acord amb els autores o autores de l’obra.

Reconeixement – no comercial – compartir igual (by-nc-sa): No es permet l’ús comercial* de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.
*En cas de voler fer-ne un ús comercial cal prèviament haver arribat a un acord amb els autores o autores de l’obra.

Reconeixement – no comercial – sense obra derivada (by-nc-nd): No es permet l’ús comercial* de l’obra original ni la generació d’obres derivades. En cas de voler fer-ne un ús comercial cal sempre contactar prèviament als autors o autores de l’obra per estipular un acord.
*En cas de voler fer-ne un ús comercial cal prèviament haver arribat a un acord amb els autores o autores de l’obra.

Reconeixement – compartir igual (by-sa): Es permet l’ús comercial de l’obra original i de les obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original.

Reconeixement – compartir igual (by-nd): Es permet l’ús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.


ESQUEMA
Relació de llicències en funció del seu grau de llibertats, des de la més restrictiva (Copyright) fins a a la menys (Domini Públic)

Esquema lineal licencias


MODES D’UTILITZACIÓ
La manera més fàcil d’assegurar-te que tothom coneix la llicència que has escollit és fent-la constar als títols de crèdit. També les plataformes d’streaming solen incorporar una opció per definir quina és la llicència Creative Commons del vídeo. Això és especialment útil, ja que s’indexa en la recerca de vídeos amb CC.

Exemple de llicència Creative Commons en els crèdits d’un film:

La puerta Azul

Crèdits de La puerta azul. Alicia Medina. Diodio media. 2015.

Pantalla licencia TPBAFK

Crèdits de TPBAFK: The Pirate Bay Away From Keyboards. Simon Klose. 2014

ALTRES LLICÈNCIES ALTERNATIVES AL COPYRIGHT

ColorIURIS: Sistema internacional de gestió i cessió de drets d’autor creat a partir del model jurídic continental, la principal característica del qual és la posada a disposició de continguts a través de contractes de cessió de drets o acords de llicència, que es distingeixen per un sistema de colors segons les restriccions que senyali l’autor.

Llicència Aire Incondicional (BY-NC-SA): redactada des del principi en espanyol i dins el marc legal d’Espanya.

Llicència Arte Libre (BY-SA): sorgeix de la trobada de Copyleft Attitude a París amb la finalitat de donar accés obert a una obra per autoritzar el seu ús sense ignorar els drets morals de l’autor.

Llicència Against DRM 2.0 (BY-SA): és una llicència copyleft gratis per obres d’art. Es tracta de la primera llicència de contingut lliure que conté una clàusula sobre drets connexes i una altra contra el DRM.

Llicència Producció de Pares (P2P): llicència amb criteris molt similars a la Creative Commons però introduint matisos respecte a la tipologia d’usuari que pretengui l’explotació comercial de l’obra, atorgant permís només a iniciatives no capitalistes com cooperatives, associacions sense ànim de lucre, organitzacions de treballadors autogestionats i on no existeixin relacions d’explotació.

LINKS PER AMPLIAR INFORMACIÓ