BCCN2016 BANNER FIN FESTIVALEn el millor dels casos un festival no pot ser res més que un punt de trobada, un lloc on compartir, intercanviar, generar i accionar. Aquesta edició de BccN 2016, festival de Cultura Lliure Audiovisual, ha caminat en aquesta direcció. Hem comprovat amb taules rodones i tallers pràctics que la posada en valor del “retorn social del cinema i l’audiovisual” és un camí llarg, però que ja l’hem començat. Un camí a explorar que s’intueix crucial per a la consolidació de noves relacions societat-cultura més enllà de les mercantils ja conegudes. Un camí en el qual hem après amb Felipe G. Gil de Zemos98 que de vegades és necessari “saber perdre per poder guanyar”, amb els membres de Soy Cámara a utilitzar l’audiovisual com a eina de pensament, i amb l’advocat Abel Garriga a fer-ho amb major seguretat. Durant cinc dies hem viscut projeccions i col·loquis que ens han recordat que l’audiovisual segueix sent una potent eina de transformació social i que en plena era digital no deixem de gaudir la seva vivència física i col·lectiva. Maria Arnal i Marc Sempere han cantat melodies populars del ball del vetlatori mentre els punys dels camperols de Somonte es clavaven fort en el sòl dels nostres benvolgut espai autogestionat Germanetes. Hem vist a les Dones Sàvies de Sant Cosme aliar-se amb la plataforma contra el monument franquista d’Amposta, i al Technoviking ballar censurat en la pantalla del macba per evidenciar-nos els desajustaments actuals de les lleis analògiques i les eines digitals. Hem discutit amb Mongolia, United Unknown, El pressentiment i Siberia TV sobre Internet i sàtira política, confrontant punts de vista diversos quan no oposats. La extanjera ens ha introduït el debat sobre Barcelona i les seves fronteres obertes al turisme massiu i Abdalál /Lafbdal, Freedom to Kill the other children i Tarajal ens han recordat que hi ha altres fronteres que segueixen tancades a voluntat de polítics i liders i que generen dolor i patiment en persones innocents. Però lluny d’aclarir-nos, ens hem enfrontat a noves contradiccions amb Nice Days comprovant que la problemàtica de les fronteres és molt complexa i no sempre és fàcil posicionar-se. Hem celebrat l’aniversari del 15M amb el crit de No estem sols i donant veu i pantalla a les creacions novells de la nostra ciutat per tancar aquesta edició molt sentida per tot l’equip de BccN pensant que potser hàgim escollit El camí més llarg per tornar a casa però ho hem fet acompanyats de molta gent magnífica que ha decidit compartir aquests moments. I aquest camí, com la cultura, si és compartit és molt millor.

Veure fotografíes del Festival aquí

Equip BccN 2016
Amor, cinema i cultura lliure!